Confidències de la terra

330.000 CATALANS SENSE ATUR

2011-10-05T00:31:00.004+02:00

Avui m'ha arrivat un twitter que em donava a conéixer l'esgarrifosa xifra de 330.000 catalans que actualment estan cobrant l'atur i que se'ls acaba aquesta prestació d'aqui mig any. Se'm posa la pell de gallina només pensar-hi! Què serà d'aquesta gent? Com podran alimentar els seus? tindran d'altres ingressos familiars? Podran fer front als mínims per viure? Pagar llum, aigua, el super, la hipoteca.. en fi, les necessitats més bàsiques? Quant dolor i malviure hi ha a casa nostra!

També algú, dels molts missatges que al llarg del dia ens arriva a través de les xarxes socials, deia que la situació actual que ens toca viure és comparable a la post guerra civil espanyola. No sé si és exactament comparable, però segur que deu tenir molts punts en comú que, amb telèfons mòbils, internets i d'altres tecnologies que en aquella època no existien els resultats acaban essent iguals de miserables: les penúries econòmiques són i seran desestroses!. És urgent, molt urgent, que entre tots siguem capaços de capgirar la situació. És urgent que siguem capaços, no només de paliar la situació dels que pateixen, sinó d'unir esforços i trobar fòrmules imaginatives i no convencionals per sortir d'aquesta letàrgia en què estem intal·lats. Ara ja no és un problema d'indignats o no indignats, d'ocupes o no ocupes, de "penjats", joves, més grans, blancs o negres, ara és un problema que s'ha instal·lat a cadascuna de les nostres llars i no sembla disposat a sortir-ne. Ens cal, també, reformular el nostre sistema democràtic exesivament assentat sobre bases neolliberals que ens fa creure que som rics quan les coses rutllen però que ens torna a la realtat més dura i cruenta quan la realitat és la que és o sia, majoritàriament pobres (crec que el concepte de classe mitjana va sorgir de la necessitat de fer creure a una gran part de la població que algun dia podria ser i viure com a rics!)

330.000 catalans ,més els que anem sumant de cada mes, són molta gent, massa gent. El país, com a col·lectiu, no s'ho pot permetre. El país, ara més que mai, en que s'albiren temps de canvis per a la nostra nació, té la necessitat imperiosa de mantenir la seva autoestima a dalt de tot i és responsabilitat de tots de treballar-hi per a fer-hi front.

"Vestida de nit" - Sílvia Pérez Cruz amb Lluís Bofill a la guitarra.

2011-07-29T19:16:00.000+02:00

MAMES 2.0

2011-02-04T14:40:00.003+01:00

Al llarg de la història, en la nostra societat, el paper de la dona no ha estat sempre reconegut de la mateixa manera. Sempre s'ha trobat en la constant de continuar reivindicant-se en el lloc que li correspon. Ara bé quan la dona esdevé mare llavors la dimensió es multiplica per mil i, en l'actualitat molt més, atès que mentre espera que arribi la reivindicada conciliació laboral, segueix assumint el rol principal en les tasques domèstiques i en l'educació dels fills. Potser algú dels que podeu llegir aquest post penseu que parlo per mi, efectivament per mi i, estic convençut que també per molts...potser per massa. La societat encara està lluny de modificar rols o si més no de saber-los canviar en funció de les necessitats actuals. Entenc que allò que s'ha donat per bo durant segles ara costi de modificar-se tot i l'educació rebuda per les noves generacions. Ho entenc però no ho justifico. El paper de la mare continua essent clau a l'hora d'estirar el carro de cada llar i especialment en l'educació dels fills.

Tot això continua passant quan ja estem ben entrats en el segle XXI, el món va estressat i la gent viu radicalment diferent de com ho feien els nostres pares i els nostres avis. Quan uns ens emmirallem amb als altres perquè les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ens ha apropat cultures i pensaments i quant la interactivitat és ja un fet i les noves tecnologies ja són presents en una gran majoria de llars. Dons sí, tot això segueix passant i les mares continuen sense perdre el rol que també es resisteixen a deixar i delegar en la figura paterna. Per tant se senten en l'obligació d'assumir i de reciclar-se en l'evolució dels nous canvis que d'un temps ençà està modificant, novament, hàbits i costums familiars. Cada vegada més, i ja és un camí imparable, els nostres fils menuts comencen a dedicar més hores a les noves tecnologies que a la clàssica tv. Pantalles de televisió siguin de plasma, lcd, led, 3D, etc. tenen feina a competir amb les pantalles d'ordinadors o de mòbils que, tot i que són fetes de la mateixa essència, ofereixen un atractiu diferent als nous usuaris. La interectivitat que ofereix avui internet desplaça l'interès que et pugui oferir una pantalla de televisió o del mateix cinema. Amb això no vull dir que enterri res, simplement que l'abast de possibilitats per atraure els nostres joves és més diversificada i més tecnològica. A través d'internet podem gaudir del món globalment i també el podem patir. Les mares, doncs, seguint amb aquesta càrrega afegida de la responsabilitat que la societat els ha imposat al llarg de la història de sentir-se les màximes responsables de l'educació dels seus menuts, es troben en la necessitat de créixer amb ells i evolucionar també amb els feisbuks, tuiters, messengers i blocs de torn.

Les mames 2.0 ja són aquí! Conscients dels gaudis però també dels perills que ofereix avui la xarxa, de la mateixa manera que abans espiaven els fills des de la finestra o el balcó de casa que no fessin cap trastada i saber amb qui es relacionaven, ara han d'aprendre a espiar sms, agregats, historials i recorreguts virtuals per tal que no se'ls escapi res del seu entorn. Abans es coneixien les amistats dels fills tan sols pels que entraven i sortien de casa. Ara entren i surten a través de les múltiples pantalles i càmeres que cada dia més configuren el paisatge de les nostres llars. El problema és que de vegades la cara que ensenyen potser no sigui la dels qui diuen que són, com tampoc els pots convidar a un berenar de pa amb xocolata ni pots parlar amb ells per saber si coneixes els seus pares o la seva tieta perquè amb tota probabilitat és que siguin de qualsevol part del planeta menys del carrer o del barri més proper. L'educació dels fills continua essent una cosa massa important com per delegar-la ara per ara. Això les mames 2.0 ho saben prou.

Només un comentari President Pujol (http://www.jordipujol.cat/ca/jp/articles/9478)

2011-01-26T13:02:00.001+01:00

Bon dia President,

Me n'alegro de llegir el vostre article , "Del Tribunal Constitucional a la independència. Passant pel Québec" no només pel que hi diu sinó per qui ho diu, per qui sou i pel que heu representat per la nostra nació. No descobreixo res de nou si us dic que sou el President, de lluny en l'edat moderna, que més pes institucional i moral ha tingut el nostre país. Figura rellevant tant dins com fora heu exercitat una autoritat moral -més important fins i tot que la legal- com pocs polítics europeus han tingut. En tot cas, tots ells podeu equiparar-vos per la importància cabdal en els canvis socials, econòmics i polítics d'aquestes darreres dècades tan decisòries per a la construcció de la Unió Eropea i vos perquè, a més, heu estat clau en la transició democràtica catalana i espanyola, cosa que no sembla ja massa present en els polítics i institucions dels nostres veïns. És per això que vull fer esment d'aquesta importància històrica de la figura del President Jordi Pujol perquè sou vos el qui ara manté la mateixa autoritat moral i política per afirmar sense embuts i alertar-nos a tots que el camí que ens ha deixat per escollir Espanya, especialment després de la sentència del Tribunal Constitucional, només pot ser el de la indepenència com a única possibilitat de mantenir viva i amb alguna esperança de supervivència la nostra nació.

També és rellevant i important el vostre discurs (ara transcrit en aquest article del vostre blog i que de fet ja he sentit en més d'una ocasió d'uns mesos cap aquí en diferents fòrums on heu intervingut) perquè sempre heu estat clarivident en saber "llegir" el que una gran majoria de catalans pensem en cada moment històric i en cada cirscumstància política que vivim. Ara, en tertúlies i en opinions diverses i suposadament qualificades, diuen que surt el Jordi Pujol independentista que ja duia dins i que no podia expressar-se per la condició de l'ostentació del seu càrrec. Continuu dient que expreseu el reflex del que una gran majoria de catalans som en cada moment . Si em permeteu expressar-ho, particularment penso que, aquesta lenta però continuada evolució dels catalans com a col·lectiu cap a la independència, ni que sigui a través dels diferents estadis que ens marqui l'exercici del dret a decidir serà, no apel·lant els sentiments nacionals aparentment "adormits" que tots portem a dins sinó explicant a la gent que ja no podem esperar més perquè la necessitat obliga i que ni que sigui tan sols per sobreviure, necessitem, com el pa que mengem, disposar dels recursos necessaris per evitar la desfeta que pateix Catalunya. No ens podem permetre veure com cada vegada més el nostre teixit econòmic i social s'engruna i s'esmicola a una velocitat molt superior a la que hem trigat a construir-lo. Els països, com les persones, necesitem per poder ser, indepèndencia econòmica sinó estem condemnats a la dependència permanent dels qui s'erigeixen com els nostres tutors.

Ara més que mai, tot i que es visualitza un camí més dur i ple d'entrebancs que, des de la sentència del constitucional va agafant diferents formes (sentències contra l'Estatut, la immersió lingüística, reforçament de l'estat-nació espanyol, etc) , és quan és més clara la necessitat d'empendre camins diferents. Però ara, més que mai, és quan es visualitzen moltes més possibilitats que aquets trajectes que necessariament s'han de fer per separat són més clars i més definits que mai perquè també ha canviat el marc on transcórren, un marc que fa només mig segle encara no existia, la Unió Europea. En l'imaginari de tos els ciutadans catalans es dibuixaven mil formes de caminar cap a la plena sobirania sense que tinguéssim tan clar com ara el nostre destí. Ara és clar, Catalunya només pot sobreviure com a estat d'Europa com també està clar que ja no pot continuar sent una regió d'Espanya. Catalunya ja fa mil anys va empendre el seu camí cap a la majoria d'edat, potser seria hora d'exercitar-la.

UNA NOVA ETAPA EN EL GOVERN DE LA REGIÓ DE GIRONA

2011-01-14T10:10:00.000+01:00

Ahir al vespre vaig tenir l'oportunitat d'ésser present en la presa de possessió del nou delegat del govern a les comarques gironines, l'Eudals Casadessús. L'auditori de la delegació del govern a Santa Caterina estava a vessar, ple de gom a gom. Hi era tothom o quasi bé tothom. La representació de molts estaments a la ciutat i de la ciutat. Girona hi era tota representada: empresaris, comerciants, funcionaris, polítics, membres de les forces de seguretat, eclesiàstics, etc. vaja, com en les grans ocasions. I per deixar-ne constància de tota la solemnitat de l'acte el Secretari General de Presidència, Francesc Homs i la Consellera gironina, Irene Rigau. L'ocasió s'ho valia. Set anys de travessia del desert són molts anys per un partit que porta guanyant totes les eleccions des de la instauració de la democràcia moderna a Catalunya. Tot i que de vegadespenso que al fons ens han fet un favor, tant per CDC com pel conjunt de la Federació ha sigut un baló d'oxigen per renovar-nos internament i tornar agafar "carrerilla" per a la nova etapa de governs de CiU que encetem. Estic convençut, una vegada més, que la volada que agafem tindrà potència cap al futur. En quatre dies hom ja pot fer la comparació (per més odioses que siguin) entre els qui ens governaven i les figures que encarnaven aquests governs que hem deixat, amb les persones de la talla i la rellevància dels qui han sigut nomenats per entrar a formar part del nou govern: la diferència, com el dia i la nit. I no parlo de pedigrí o de classes benestants, sinó d'estils, de capacitat o tant sols d'autoritat moral, en definitiva del millors i la ciutadania tenim dret a no només que ens mani qui ha guanyat sinó que qui ho faci siguin les persones que governin per donar resposta a les necessitats més vitals per al benestar que anhelem. L'Eudald és doncs, per decisió del nostre President, qui ha de conjurar en la seva persona tots aquests valors a les nostres comarques i estic segur que ho farà. per això ens va prometre les tres "p": paciència, prudència i perseverança. A més a més no li cal demostrar-ho que així serà... porta ja uns quants anys demostrant-ho. Bona feina!

ENS PODEM EQUIVOCAR!

2010-03-03T22:23:00.000+01:00

Escric sense gaires elements que em permetin fer una anàlisi més contrastat. Em deixo portar per les notícies que ja he sentit aquesta tarda a RAC1 i després al TN Vespre. Sembla que hi ha pressa per arribar a un acord amb el govern de Madrid que permeti donar una vàlvula d'oxigen a la més que asfixiada economia a l'Estat Espanyol. CiU tenim la possibilitat de dir la nostra i que se'ns escolti, ERC també busca un forat a la foto per allò de donar una imatge de responsabilitat i seny davant els espanyols i els catalans...umm, és igual m'ho callo. Però si que fa dies que se sent una música de fons que ja ve del Parlament de Catalunya i que ara es vol incorporar com un dels acords estrella amb el govern del PSOE i que és escurçar els períodes de pagament als proveïdors de les institucions fins a 30 dies com a màxim. Em sembla bé. De fet em sembla molt bé. Si un proveïdor ha treballat per un altre, sigui públic o privat, és evident que ha de cobrar i aviat. Ell també ha hagut de fer de banc avançant els diners i avui dia ningú està per aguantar morositats.

Bé, enllaçant el que he apuntat al començament, hi ha pressa per l'acord i la pressa és una mala companya. Sí, algú em pot dir que ara no es pot perdre temps i cal solucions urgents, és cert, però no oblidem que fa ja més de trenta anys que vam deixar un règim de dictadura per entrar en un nou sistema democràtic que pràcticament el tenim consolidat, queden serrells político-econòmics de calat que donarien molt més sentit als pactes que s'estan cuinant a la Moncloa i un d'ells, per a mi, és que continuem tenint els ajuntaments com institucions de rang menor amb unes competències molt limitades i especialment greu, amb un sistema de finançament inexistent tot i les diverses promeses electorals que hi han hagut al llarg d'aquest anys sobre el tema. Els ajuntament SÍ volem pagar bé i puntual les factures dels nostres proveïdors però amb quins diners? si una part important dels ingressos d'una corporació local depenen de subvencions i dels diners que ens venen de Madrid, que moltes vegades paguen "car" i malament. Ara que se'ns pujarà l'IVA? Ara que els ingressos propis d'un ajuntament s'han tornat "transparents"?Per tant, per prendre una mesura d'aquest tipus cal tenir una altra estructura econòmica que asseguri un sistema de finançament local possibilista, els comptes senejats i poder assumir gradualment amb l'obligació legal que se'n derivi.

QUAN UN LIDER NEIX ÉS QUE JA HO ERA...

2010-02-21T17:18:00.000+01:00

està clar que aquesta condició és innata. Pots perfeccionar detalls, especialment aquells que et fan ressaltar els aspectes més carismàtics de cadascú. En Santi Vila crec que és un líder que neix però no del no res. Ell ho és perquè ja ho era. De fet ara se'l descobreix fora de la seva ciutat però en Santi ja fa temps que sap que té discurs, que té carisma i que té un feedback personal amb la gent que el fa més líder. Ja es va veure en la seva cursa més que treballada cap a l'alcaldia de Figueres. Treballador incansable i essent aprop de la gent li donava la possibilitat de conèixer la seva problemàtica, escoltar-los i plantejar-los alternatives Fa un discurs ben treballat entorn d'un projecte nacional consistent i de futur que li fa de columna vertebral. Avui s'ha presentat davant la societat gironina i no només no ha decebut sinó que ha convençut agradant la qual cosa és molt difícil per un polític. També és molt difícil per un polític articular un discurs apassionant, ple de contingut, ideològicament impecable mantenint l'auditori en constant atenció sense aixecar la veu en cap moment i veure interromput el teu discurs pels aplaudiments de la gent. Aquest noi, perdó aquest home, avui ens ha ensenyat que té un llarg recorregut.

ERNEST MARAGALL A LA BANCARROTA POLÍTICA

2010-02-16T13:00:00.000+01:00

De vegades, quan t'emmiralles amb la gent o si més no hi ha alguns aspectes que d'ella t'agraden, sense adonar-te'n els sobrevalores o els hi dones una dimensió segurament fora de lloc. No és que sigui aquest el cas de l'Ernest Maragall però en no conèixe'l d'aprop em quedo únicament amb el reflex de la seva activitat política i, haig de reconèixer, que en alguns aspectes m'agrada(va). En aspectes punyents i fins i tot esdevinguts tabús de la classe educativa ha entrat amb força fins i tot ha sigut punyent. Pot haver-se equivocat però amb els seus arguments i els seus convenciments se l'ha visualitzat com un home d'una seguretat que ja m'haurien agradat per alguns altres consellers que l'han precedit. En fi, tot això fins ahir... ho haig de reconèixer. Maragall, perdoneu, s'ha cagat als pantalons, va voler fer un "do de pit" i li ha sortit el tret per la culata i això en política sol tenir un preu. Tampoc aquesta història ha enfortit Montilla, que ningú s'ho pensi. Simplement el sector PSOE ha guanyat la batalla al sector PSC (psc-psoe) i aquest darrer ho pagarà car. Tot i que aquest enfrontament ha demostrat que a Can PSC també tenen roba bruta per rentar igualment ens demostrarà que, com a qualsevol clàssic d'aquesta envergadura, no trigarem gaire temps a visualitzar la "vendetta" corresponent entre els dos sectors. Maragall ha dit les veritats tot i que se n'hagi desdit amb posterioritat (tots ens podem imaginar perquè) no es pot dir, afirmar i escriure tot el que ell ha dit sense tenir-ne el convenciment, - fins i tot desaconsellat pels seus propis companys de batalleta-, de que allò que deia, afirmava i escrivia fos d'un convenciment profunt. De fet no ha fet res més que repetir el que se sent tant dins com fora del seu partit però, com sol passar en aquestes circumstàncies, ho ha dit, afirmat i escrit cridant en veu alta. Crec que, més tard o més d'hora, aquests malestar intern els acabarà passant factura i el sector més catalanista (de veritat en podem dir catalanista quan estàs dins una formació clarament espanyola?) que d'aquell PSC que comandava Pasqual Maragall arropat pel seu propis sector i pel "moviment" Ciutadans Pel Canvi ara pràcticament no en queda res, ni líder ni sector, tot triturat i volatitzat pels aires per un altre sector que davant les adversitats internes es tanca encara més i esdevé un nucli dur sense pietat.

EL GRAN DESCONSOL

2009-10-03T01:41:00.000+02:00

En aquest país, disortadament, marquem massa sovint un fina línia entre bons i dolents dins els sobiranistes/independentistes que m'esgarrifa. Enric Canela diu en el seu article El Desconsol http://blocgran.cat/?p=877; "Tot això malgrat el protagonisme que ERC vol agafar en el tema de les consultes. Discursos i paraules per impulsar-les. Deixeu-me aclarir i insistir, no voldria ser mal interpretat, que em refereixo a les direccions. Els molts militants i regidors d’ERC, com també la majoria d’CiU, estan lluitant per defensar i donar suport a les consultes. " Crec fermement que si no som capaços d'actuar amb inteligència i marcar gran línies estratègiques per assolir la llibertat del nostre país la suma constant de fracassos ens acabarà deixant-nos tots a casa. Em sembla un mal plantejamet establir com a bons els militants i, fins i tot, els propis diputats d'ERC i CiU i, en canvi, les direccions el que tot ho fan malament, els mancats de patriotisme, els que no s'acaban de decidir, etc. En la meva més humil consideració veig, no només necessari, sino fins i tot saludable aquesta posició diguem-ne, central, de les direccions dels partit atès que, no oblidem, del que necessiten i s'alimenten són de votants. Sóc conscient que dit així sona molt malament però, entenc que d'aquesta manera mantenen aglotinats diiferents sensibilitats que, dins el seu espai ideològic, els són necessaris per continuar "vius". Estic convençut que aquest "sotabosc" que són militants i simpatitzants d'ambdues formacions que estem treballant per assolir l'objectiu tant anhelat com és el de construir un estat propi, independentment de les direccions, no és en va, però podriem anar directament al suicidi col·lectiu si pensem que hores d'ares es poden assumir objectius des de les nostres direccions sense indicadors d'una àmplia majoria suficient de la nostra societat disposada a recolzar-ho. Tot i que aquesta majoria cada dia és més ampla encara ens falta camí per recórrer, Entenc, doncs que demanar-los alguns pronunciaments i/o posicions des del Parlament potser complicat des del punt de vista electoral (que a la cap i a la fi és el que compte en una democràcia) quan situacions diem-ne, "radicas" pels unionistes (PSC-PP-ICV,Ciutadans) poden ésser instrumentalitzades al seu favor perquè hi ha encara molts votants que no poden o no volen emetre un vot a favor de la independència. Tots sabem doncs que cal aquesta majoria social però també una voluntat d'una majoria política que hores d'ara no s'acaba visualitzant i, la meva pregunta és: podrem aconseguir algun dia una gran coalició liderada per CiU-ERC o Esquerra continuarà decantant-se pel tripartit?

ERC: La història es repeteix

2009-04-20T11:45:00.000+02:00

Aquesta darrera setmana ha estat més moguda del compte per Esquerra. Carod ha anunciat que no es tornarà a presentar com a cap de llista per unes eleccions al Parlament i Carretero que ja està més que fart que el viatge que fa ERC vagi deixant vagons descarrilats pel camí a conseqüència de la via que el seu partit ha escollit i que és una via morta per a l'independentisme que va liderar. Per l'altra banda en Ridao diu que val més pocs que molts i més si aquests no són d'esquerres; sempre m'ha semblat un fenomen aquest en Ridao!. Jo que em pensava que en un projecte polític com és el de liderar la independència del teu país es tractava més de sumar que no de restar i de tenir les portes ben obertes perquè entri molta gent que no pas d'obrir-les per fer-los fora!.

Cal dir però que en tota aquesta "Operació Carretero" ens podem trobar davant d'una situació aparentment nova però que en realitat no ho és tant i s'acabi repetint, una vegada més, el malefici que persegueix ERC que són les seves escissions, una constant al llarg de la seva història. El que ofereix el líder de Reagrupament.cat no és nou. Un partit transversal que defensi els interessos de Catalunya com a país i que el seu objectiu sigui arribar a endegar un procés per al dret a l'autodeterminació per tal que arribem a ser un estat dins l'Europa que s'està construint. Com he dit, això no és nou i, dissortadament, en podria explicar alguna cosa,. El Partit per la Independència (PI) aspirava justament al que ara pretén Carretero i va quedar demostrat que aquest no és el camí més encertat. La majoria dels qui vam intentar tirar aquell projecte endavant ara estem militant a CDC amb l'afegit que no hem hagut de fer cap renúncia a l'ideari polític que sempre ens ha inspirat la nostra trajectòria. Què vol dir això? Ni més ni menys que cada vegada més CDC, sense renunciar a ser un partit, té el do de funcionar com un moviment transversal capaç de sumar i de no restar a favor del catalanisme que aspira a que el nostre país esdevingui un dia lliure del sotmetiment que tenim ara amb l'estat espanyol. Convergència Democràtica de Catalunya ha d'acabar sent i funcionant com el Bloc Nacionalista Català per tal d'aglutinar a esquerra i dreta tot el ventall tant el parlamentari com el que no ho és (si és deixen, clar). Si volem garantir el futur del nostre país hem de deixar-nos ja de polítiques de peix al cove com reconeixia ahir a Gurb el mateix President Pujol i encarar una estratègia de front comú amb la certesa que tot allò a què ara uns i altres hàgim de renunciar pel camí quan esdevinguem en un futur pròxim lliures ho recuperarem amb escreix. CDC està per la labor i ja ha començat amb la Casa Gran del Catalanisme i no s'atura aquí. Ahir, en Mas, ja ho començava a apuntar i així obre la seva edició l'Avui: Mas crida CDC a liderar un moviment patriòtic. Però en aquesta partida hi hem de jugar tots.

2009-02-12T13:03:00.000+01:00

2009-01-31T19:40:00.000+01:00

I FESTA DE L'ESPORT DE SANT GREGORI

Avui he rebut un correu que em deia això: "Enhorabona, ha sigut una festa tan ben preparada com entranyable" Sense voler passar per pedant i aprofitant que no ho he dit jo, he volgut reproduir la frase perquè és el que més s'aproxima a les sensacions tingudes ahir per molta gent que així ens ho va fer saber. Tot i ser-ne el responsable polític directe de l'event qui realment ha dut el pes de tot el procés ha sigut en Quim Roca, regidor de joventut i adscrit a l'àrea d'esports, i el conjunt dels qui formavem la comissió de la Festa de l'Esport. Tot i que no em correpont dir-ho però va ser una festa d'aquelles que te'n sents satisfet especialment perquè l'objectiu principal, que era el reconeixement a la feina de tots els qui es dediquen a l'esport o hi treballen d'alguna manera, crec que es va complir. Voldria que aquesta ocasió ens serveixi per enfortir encara més l'esport al poble tant des del punt de vista esportiu com social o fins i tot com de font de salut. (Autora de la fotografia: Conxa Torrado)

El vent, en Saura i el Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust

2009-01-27T14:01:00.000+01:00

Sembla que el departament que dirigeix Saura comença a admetre errors en la informació donada en previsió del temporal de vent que hem patit aquest cap de setmana. Llàstima que en política admetre errors vol dir que abans has produit algun tipus de mal o dany segurament irremeiables. Això ho escric perquè just el divendres passat vaig rebre un correu electrònic a l'ajuntament, també del mateix departament que, en un intent desesperat de salvar els efectes de la penúltima espifiada del conseller per la seva posició antiisraelita, em fan saber, a bombo i platerets, tot un seguit d'actes programats amb motiu del Dia internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust. Evidentment, en algun d'aquests actes comptant amb la presència del conseller Saura a veure si així rebaixa el to per la crispació que va aixecar en alguns sectors no gens amics d'Hamas. (es ben bé que aquest home no escarmenta i segurament acabarà el càrrec com el conseller amb el récord del memorial de greuges més gran no comparable amb cap més des de la democràcia).

Fins aqui em sembla molt bé que el Departament d'Interior ens faci saber a tots els ajuntaments de Catalunya l'agenda del seu cap per a la commemoració d'aquest macabre fet com va ser l'Holocaust. El que no em sembla tant bé és que quan hi ha algun avís important per a la població catalana tothon dongui per bo que, fent-se ressó en els mitjans audiovisuals ja és suficient i no es donguin pautes que ajudin a paliar els efectes indesitjats. Reclamo d'aquest departament que d'ara endavant - com sí ha fet per l'agenda del conseller- s'utilitzi com a medi per a la comunicació de situacions d'alt risc, també el correu electrònic, el sms, o qualsevol que les noves tecnologies ofereixen. Tot i que no voldria fer-ho però, haig de reconéixer que els del PP tenen molta raó quan diuen que a Catalunya es podria haver fet com a Galícia on no es va permetre la pràctica de l'esport per evitar desplaçaments innecessaris tot i que, a cavall passat és fàcil dir-ho, ja ho sé, però és evidient que sembla ser que no es va fer tot el que caldria per evitar mals majors.

Ahir vam tenir Ple municipal

2009-01-20T09:41:00.000+01:00

Contràriament al que em pensava, ahir va ser un ple bastant plàcid. Tot haver-hi molts punts de l'ordre del dia i d'importants es va desenvolupar ràpid i sense massa entrebancs. Segurament el fet que en la sessió d'ahir van pendre posessió els dos regidors del grup Independents per Sant Gregori (socialistes, per entendre'ns), Jaume Peix i Marta Gasull, que substituien als dimissionaris Anna Roura i Lluís Esteve, hi va tenir molt ha veure. Els debats van ser curts i sense massa discusions en les posicions dels diferents grups i això va facilitar la rapidesa en acabar abans del que podiem preveuere.

Com deia, però, hi havien punts de l'ordre del dia prou importants pel futur del poble. Per exemple l'aprovació del Fons Estatal d'Inversió Local, l'aprovació de la 1a. fase del projecte per a la construcció d'una biblioteca i l'aprovació de les Bases per a l'adjudicació d'habitatges de protecció oficial per als joves de Sant Gregori. Del primer cap problema, tots, per unanimitat, vam aprovar els projectes que portarem a terme amb els diners de la coneguda "subvenció Zapatero" en un intent desesperat de dinamitzar les economies locals. Els projectes es concentren en portada en alta de l'aigua potable en alguns nuclis del municipi, urbanitzar l'entorn de l'Espai la Pineda, la construcció d'un centre de BTT dins l'àrea del camp de futbol i de posar enllumenat públic al nucli de les cases de Can Planas. Pel que fa al punt que fa referència a la Biblioteca els independents van abstenir-se tot al·legant que el lloc no era el més adequat doncs entenen que hi ha una concentració exesiva de serveis al voltant de l'Escola. Bé tot són opinions en canvi des de l'equip de govern enetenem que és molt millor tenir la futura biblioteca i centre cultural aprop d'on hi ha la mainada que ho tindran aprop i sense perill de desplaçar-se lluny. Ara bé, si hi va haver un punt de l'ordre del dia que no vaig acabar d'entendre la posició del grup socialista és el tercer, el que fa referència a l'aprovació de les Bases per accedir a un pis de protecció oficial. Si ens atenem que les bases aprovades ahir són pràcticament una còpia de les que s'havien anat aprovant fins ara per a altres convoctòries, també amb els seus vots, se'm fa molt difícil entendre que no volguessin donar-hi suport en un tema, com és el de l'accés als habitatges de protecció oficial, on és dels més esperats pels joves de Sant Gregori. En fi, tothom és lliure de fer les polítique locals que vulgui però en tot cas queda clar que les escales de prioritats d'allò que entenem com a important pel poble, difereixen sensiblement dels socialistes.

Sant Gregori viu l'esport!

2009-01-17T00:02:00.000+01:00

Avui hem tingut reunió amb els responsables del que ha d'esser una nova entitat esportiva a Sant Gregori: el club de tennis. Estan molt contents i entusiasmats en el seu projecte. Tot i que passem una època de vaques flaques, des de l'ajuntament els intentem ajudar fent-los uns vestidors i un petit despatxet per tal de poder fer les seves activitats. Llàstima que no podrà ser a peu de pista com hauriem desitjat. Esperem que vinguin millors temps i poguem complaure'ls com es mereixen. Tot i això el fet de disposar a partir d'ara d'una nova entitat esportiva al poble sempre ha d'esser un motiu d'alegria. Benvinguts i molts èxits!

Entrem a Europa amb cara i ulls

2009-01-13T13:45:00.000+01:00

La decisió d'Artur Mas de proposar Ramon Tremosa com a cap de llista per a les properes eleccions europees obre, encara més, unes perspectives de canvi en la formació nacionalista que, com una feina de formigueta s'ha anat fent dins CDC en l'etapa postpujolista. Si em permeteu i encara que sigui des d'una posició de passant de la política penso que és bo analitzar aquest fet des de diferents punts de vista.

En primer lloc i des d'una visió interna de CDC aquesta entrada, encara que sigui d'un independent de carnet, ideològicament dóna joc a una persona d'un clar perfil sobiranista que té els coneixements (i el do) de saber explicar més bé que la majoria de mortals i amb xifres concretes que, una Catalunya sobirana no és només una qüestió de pàtria i/o de sentiments amb cert aire de naftalina, sinó que és un projecte de futur i viable socialment i econòmicament parlant. Doncs bé, CDC està clar que cada vegada més es reforça com a partit que camina amb vocació convençuda, en un projecte que ha de portar Catalunya a ésser una nació més dins Europa.

En segon lloc es produeix un canvi substancial en el missatge de CDC que, en aquest cas liderat per Ramon Tremosa, es vol enviar a Europa : Catalunya no és una part d'Espanya sino que volem ésser a Europa com embaixadors d'un país que ha estat injustament tractat en no ser-li reconeguda hores d'ara ni tant sols la seva llengua, i ja no parlem de la capacitat/possibilitat de reconeixament a ser sobirana! Cal ser a Europa perquè siguem capaços de construir el discurs que ens fa falta perquè se'ns conegui pel que som i no pel que es preten que siguem des d'Espanya. Cal fer discurs però alhora intervenir per reclamar, com a país, el dret a disposar de les infraestructures més modernes que els països capdevanters es doten. En definitiva ara, CDC, ha d'apostar per superar la nostra presència conformista i bàsicament simbòlica que hi ha hagut fiins ara, per crear complicitats amb els representants europeus que ens facin costat per avançar decidirament per un procés en un pla d'igualtat amb els altres estats europeus. Tremosa ha d'ésser una bona aposta no només per CDC, sinó per tots els qui creiem que la construcció nacional passa per intervenir cada vegada més ens els fòrums internacionals, aconseguir que se'ns escolti perquè al darrera hi ha gent que desmostren una solvència professional i ideològica de primer ordre i perquè aposten per un país modern generador de noves sinèrgies de futur que esdevinguin un referent a l'Europa que tots volem.